Un any més tradició complida: Visca la Maredéu!!

[Manel]

Tradició complida.

Són les 04:20 de la matinada del 28 de desembre. El despertador hui sona de forma diferent, com una salve, sona a festa, a romeria. La humitat del Tamarit em ve al cap i em lleve del llit. Comence el ritual de cada dos anys per aquestes dates i aquestes hores; traure la roba d'abric. Mon pare passa per l'habitació per a comprovar que ja estic en feina i no m'he quedat dormit, em saluda amb un afectuós A la platja il·licità! Comencem a fer-nos el gotet de llet calenta, preparem entrepans, la tomateta i tot a la bossa!.

Les 05:00 marca l'inici de la llarga jornada. Baixem al carrer, fa fred, però els núvols fa que la sensació de gelor siga menor que en altres ocassions. El carrer dorm, però de forma diferent. Deixem els carrers del Pla per endinsar-nos a la zona centre. El poble es desperta. A l'altura del Cor de Jesús apareixen els primers romers, però és la Plaça de Baix i el C/ Major de la Vila qui ens indiquen que hui és dia gran, enguany toca romeria. A les 5:20 a la torre de l'homenatge del Palau de l'Altamira m'hi trobe amb l'expedició. Best, Bala, Gerx, germà de Best i senyora, i servidor encetem els últims metres que ens separen dels autobusos, al Passeig de l'Estació. L'estampa era la de sempre, cares d'adormits, però rialles i ganes de passar una gran jornada. La filera d'autobusos omplia el Passeig, i encara era prompte. Muntem a l'autobús i després d'un revolta un tant estranya agafem la carretera de Santa Pola. Comentaris de tot tipus al bus, i clar, no podien faltar les referències a l'Elx CF.

Vora les 06:00 del matí l'autobús arriba a les salines del Tamarit, toca abrigar-se, el fred apreta. La imatge és de conte; la negra nit contrasta amb el llarg camí de torxes que il·luminen el camí. La mistela i el cantueso ixen al nostre pas...i clar, cal escalfar el cos...
Després d'una estona d'espera i quan el rellotge apenes marcava les 7 del matí, l'arca amb la imatge de la Patrona era portada per les ones a la vora del mar. Minuts després i amb l'emotiva narració dels altaveus, Francesc Cantó obria l'arca al mateix temps que caia de genolls davant la imatge de Maria Santíssima, la Maredéu, la Sunsioneta patrona d'Elx, tot acompanyat amb les emotives paraules del sant Tomàs de La Festa que sonva pels altaveus. L'antic Consell de 1370, Francesc Cantó i les autoritats actuals, acompanyats de l'alcalde de la "veïna" (per no dir que és com una part nostra més) localitat de Santa Pola, En Miguel Zaragoza, mostraven als milers de romers (més de 10.000) la imatge de la Patrona de la ciutat, tot amb l'Al·leluia de Händel.

A les 08:00 la Santa Missa de campanya oficiada per monsenyor Rafael Palmero, bisbe de la nostra diòcesi. Acabada l'Eucaristia, comença la romeria. Impressionant veure la quantitat de gent que n'hi havia, segons el diari, molta gent vinguda de la comarca (Santa Pola, Crevillent, Guardamar) i de moltes poblacions del Baix Segura. Entre bromes sobre possibles invasions a Alacant i cançonetes tradicionals ens ficàvem al camí vell d'Elx travessant les salines després de tallar la general .

A les 10:45 paraeta de rigor a l'altura del Riu Safari. Què s'ha de fer primer? PIXAR!!! Mare meua, com anava el personal de carregat. La pluja ens va donar un petit esglai però afortunadament tot va quedar en això, un petit esglai. Després d'agafar forces amb tot tipus de viandes, continuem la marxa després de passar a veure de prop la imatge de la Maredéu i tocar les vaquetes, quins animals més dòcils i bonics!!. El ritme era major després del descans, i entre degustacions de taronges, coques de pèsols i dolços nadalencs...divisem el poble i entrem en territoris coneguts; primer la Baia, i després Altzavares, partides molt lligades a Altzavares Nord. Entre palmeres feiem els últims km's fins arribar a La Torreta, on una salva de coets anunciava l'arribada de la marxa. Passats uns minuts de les 13:00, arribàvem a l'Hort de les Portes Encarnades, on milers d'il·licitans esperaven l'arribada de la Patrona, que puntual, i com mana la tradició a les 14:00 arribava a la seua casa, al seu hort, al Tamarit del Raval, entre càntics, lloes, pètals de roses i llàgrimes emocionades. La Maredéu ja hi era, era per a Elx, i ja estava a Elx, un any més complint amb la fervorosa tradició. Només quedava esperar l'apoteòsi de l'arribada a la basílica de Santa Maria i la solemne processó de hui. Sunsioneta, ens veiem prompte, gràcies per renovar-me la Fe dia a dia.

VISCA LA MAREDÉU, VISCA ELX!!

29 desembre 2008.
Festivitat de la Vinguda de la Mare de Déu


PS: Aneu, encara que siga una vegada en les vostres vides.

[gerx]

Yo estuve a punto de no ir, entre el constipado (luego se me resintió la garganta)y el dolor en la boca con unas llagas (que pude reducir antes de salir)...pero a última hora me animé, es una vez cada 2 años y encima este año ha sido bestial con tanta gente.

[Tiburón Armentano]

Muy grande Manel, has conseguido ponerme los pelos de punta leyendo tu relato de la romería de nuestra patrona. Visca la mare de Déu!

[superboria]

¡¡¡¡¡¡¡¡¡VISCA LA MARE DE DEU!!!!!!!!!!!!

[teleñeca]

Como escarpias los tengo....

Bonito relato Manel.

[TheSeuS_]

Manel CRACK!

[paquito bonet]

un any mes manel con deu mana
un año mas con las tradiciones del pueblo, acompañando a canto y a la virgen de la asuncion.

que grande que es este pueblo.

[Agamenon]

Además este año la coincidencia en fin de semana permitió que muchos "no habituales" se uniesen al inimitable e inigualable cortejo de nuestra patrona.

[Manel]

Acabe d'arribar d'Alcoi de veure el Betlem del Tirisiti. L'alcoià és el poble més paregut a l'il·licità que mai he vist. Guarden les seues tradicions com nosaltres les nostres, i les defensen a mort. És un poble bastant panxacontent, són també seguidors del típic "això ho pague jo", o siga, com els il·licitans.