historia de los míticos elx supporters
Publicado: Mié Jun 16, 2004 12:34 pm
D’un temps ençà, aquesta ciutat està reviscolant en matèria fubolistica; recordant els vells anys de glòria, d’alegria,de pasió... i primera divisió. Temps que s’esperen repetir debut l’éxit de resultats d’ultimament, moments que s’estan vivint provicats en part per una part, de la presència de grans jugadors a les files del nostre equip, per altra part, per la presència de gent, d’entrada, disposada de fer més gran encara l’Elx CF, però, perquè enganyar-nos, aquest clima d’èxit està provocat principalment pels crits d’ànim i suport que ixen de les goles d’uns joves aficionats, però alhora experts en patir, els Elx Supporters.
La vida d’aquesta penya ja curtida en desfetes esportives, no ha estat mai gens fàcil, han succeït moments d’èxit, moments de creiximent, d’eufòria, però també moments de gresca, de mals de cap, desenganys, frustracions, desdoblaments de personalitat, fracasos escolars etc... bé, allò que li pasa a tot aficionat al magnífic Elx CF, el qual et proporciona eixa cosa que t’enganxa, t’enxampa i no saps com llevar-t’ho del cap, eixa cosa anomenada Ilicitanisme.
Aquesta pasió va fer que ja fa prou anys, cinc d’aquests joves varen portat endavant la idea de la creació d’una penya de recolçament a l’Elx i a més que fora nacionalista i d’esquerres, cosa inusual a aquella època on estava de moda ser ultra. Bé eixa època és la que pase a narrar.
Corria l’any 1994, i aquests joves acostumaven a juntar-se els dijous al carrer anomenat llavors Olivereta i crec que continúa dient-se així, a la vora d’un bar anomenat “Way ahead”, el qual no existeix ja. Bar on debut a la manca de diners no acostumàven a entrar, preferint llavors el quedar-se al portal (nº14) de l’edifici del costat a parlar. Després d’un temps de juntar-s´hi, els veïns prengueren la decisió de llançar sofre, napalm, i altres verins per tota la porta amb la innocent esperança que els joves no continuïn seient-se allà. Més tard decidiren posar un reixa. Però abans de tot això, aquests joves meravellats dels gols d’un tal Cuxart i amb la il·lusió de l’ascens, el qual finalment no s’aconseguí, decidiren crear la penya. Quan aquesta ja va néixer, visqué la primera discusió seriosa al seny de la penya, quin seria el nom que li posarien al xiquet. S’eliminaren alguns com “Elxploited” o “Elxpecials” (en honor als mítics grups musicals), o d’altres com “Elxtalingrado” (del qual només queda una secció), “CantuesOI!” o aquell que no es va rebutjar fins a l’últim moment “Cantueso Molotov”. Deixant els nostres gustos i pensant que era un grup “futbolero” i hintxa, es decidí allò de Supòrter, animador en català, que des-del primer moment fou el nom definitiu del grup, fins que finalment ho deixàrem a la seva variant anglesa, Supporters (afegint-li Elx, és clar!), demostrant la nostra forma d’animar als estadis de futbol: Cantar, privar i passar-nos-ho d’allò més bé amb els col·legues.
Primers moments d’existència:
A la penya sempre ens haviem preocupat pel nombre de components, a un primer moment varem ser sis i més tard 5, degut que un de nosaltres preferí col·locar-se a la preferència (s´hi està més còmode, ens digué). Finalment tornà amb nosaltres, ja que l’espectacle al camp era menys interesant que les “burrades” que es feien a la penya.
Degut a la nostra manca d’efectius, aquest que us parla es va assaventar de l’existència d’un molt jove grup, de procedència del Raval, aficionats com no a l’Elx CF, amb el qual varem concertar una cita per conèixer-nos. Gràcies als arguments que els hi donàrem, accediren sense condicions ni condicionants a integrar-se al grup. Per fí ja arrivabem a èsser més de 9 als partits!!
La ubicació a l’estadi també va ser un altre motiu pel que discutirem, finalment ens decidirem a col·locar-nos a un cantó del gol sud, molt propet a un petit grup d’animació feixista, al qual voliem donar-los l’oportunitat d’empenedir-se i recuperar una bona tendència política. Com no ho aconseguirem vam decidir el fer-li’ls esporàdiques visites per a provocar-los, matèria a la qual els del Raval son tots uns experts. Sense més variacions passà aquell any, sols recordant la gran desfeta del nostre equip a la lligueta d’ascens front a un tal “Las Palmas”. Als dos anys d’açò decidírem per fi anar-nos a la fossa nord, on estem, on també hi ha un altre grup on provocar, però d’una altra manera.
El funcionament de la penya els anys que vinguèren varen ser com de qualsevol altra penya de l’Elx CF: barallar-nos entre nosaltres i amb els de fora, viatjar i patir amb l’equip, depresions, migranya, alguna borratxera a destemps, però amb un interessant augment del nombre de components. Hi vingué més gent del Raval, de la Baia, gent d’altres penyes, hem obert els nostres llaços a la gent de defora, i principalment a nous aficionats. Altres se’n han anat, inclosa gent que pensàvem que mai ens deixarien....etc...
Les nostres tendències polítiques... els fundadors sempre hem estat nacionalistes, defensant la nostra catalanitat etc... però a l’hora de traslladar les nostres inquietuts ideològiques sempre ens ha estat més complicat, sempre començàvem oferint a la gent unes indiscutibles concepcions de la vida, de fondos sentiments, pensaments, cultureta i una independència, una reunificació de la nació catalana més profitosa per a tots, i com no amb aquesta independència el nostre estimat Elx CF tindria un lloc asegurat a la nova primera divisió catalana, i amb aspiracions de UEFA any rere any. Era evident, amb menys equips tornariem a jugar contra els nostres rivals naturals, el Barça i el València... de ben segur estariem a primera. Aquells primers pasos i conviccions es donaven ferms i la gent quedaba ràpidament convençuda en matèria nacionalista.
Bé, ara han pasat gairebé sis anys de la nostra existència, estem en procés de legalització (alguns ens diuen aburgesats), la penya augmenta dia rere dia els seus simpatitzants, hem conegut mig estat seguint l’Elx allà on anava i volem recòrrer mig món amb ell, hem fet amistats amb gent d’altres equips, que com nosaltres s’ho prenen tot amb calma i bona cervessa, hem fet com no les nostres “gamberrades”, però que amb totes aquestes experiències hem creat un extens grup d’amics al qual ens uneix el fort interés de pendre part a les coses d’aquest poble, el nostre equip i la nostra forma de pensar i ser.
Com a cloenda i resum, us instem a afegir-vos a nosaltres, a probar eixa experiència de pendre “berrinxes” pel teu equip, a viatjar per Espanya i patir a la tornada per la mala qualitat dels autobusos i de més d’algún cervell, cridar als vents el nom d’Elx amb eixe sentiment que el fa sentir-lo com a teu, en definitiva, us esperem a la fossa nord d’Atzavars. Rebeu una salutació de tots nosaltres i meva en especial.
President d’Elx Supporters
--------------------------------------------------------------------------------
Copyright © 2001 Elx Supporters. Reservados todos los derechos.
Última modificación: 09 de February de 2002
Ver anuncio
->Consigue tu propio nombre de dominio antes de que sea demasiado tarde! Hosting gratuito
La vida d’aquesta penya ja curtida en desfetes esportives, no ha estat mai gens fàcil, han succeït moments d’èxit, moments de creiximent, d’eufòria, però també moments de gresca, de mals de cap, desenganys, frustracions, desdoblaments de personalitat, fracasos escolars etc... bé, allò que li pasa a tot aficionat al magnífic Elx CF, el qual et proporciona eixa cosa que t’enganxa, t’enxampa i no saps com llevar-t’ho del cap, eixa cosa anomenada Ilicitanisme.
Aquesta pasió va fer que ja fa prou anys, cinc d’aquests joves varen portat endavant la idea de la creació d’una penya de recolçament a l’Elx i a més que fora nacionalista i d’esquerres, cosa inusual a aquella època on estava de moda ser ultra. Bé eixa època és la que pase a narrar.
Corria l’any 1994, i aquests joves acostumaven a juntar-se els dijous al carrer anomenat llavors Olivereta i crec que continúa dient-se així, a la vora d’un bar anomenat “Way ahead”, el qual no existeix ja. Bar on debut a la manca de diners no acostumàven a entrar, preferint llavors el quedar-se al portal (nº14) de l’edifici del costat a parlar. Després d’un temps de juntar-s´hi, els veïns prengueren la decisió de llançar sofre, napalm, i altres verins per tota la porta amb la innocent esperança que els joves no continuïn seient-se allà. Més tard decidiren posar un reixa. Però abans de tot això, aquests joves meravellats dels gols d’un tal Cuxart i amb la il·lusió de l’ascens, el qual finalment no s’aconseguí, decidiren crear la penya. Quan aquesta ja va néixer, visqué la primera discusió seriosa al seny de la penya, quin seria el nom que li posarien al xiquet. S’eliminaren alguns com “Elxploited” o “Elxpecials” (en honor als mítics grups musicals), o d’altres com “Elxtalingrado” (del qual només queda una secció), “CantuesOI!” o aquell que no es va rebutjar fins a l’últim moment “Cantueso Molotov”. Deixant els nostres gustos i pensant que era un grup “futbolero” i hintxa, es decidí allò de Supòrter, animador en català, que des-del primer moment fou el nom definitiu del grup, fins que finalment ho deixàrem a la seva variant anglesa, Supporters (afegint-li Elx, és clar!), demostrant la nostra forma d’animar als estadis de futbol: Cantar, privar i passar-nos-ho d’allò més bé amb els col·legues.
Primers moments d’existència:
A la penya sempre ens haviem preocupat pel nombre de components, a un primer moment varem ser sis i més tard 5, degut que un de nosaltres preferí col·locar-se a la preferència (s´hi està més còmode, ens digué). Finalment tornà amb nosaltres, ja que l’espectacle al camp era menys interesant que les “burrades” que es feien a la penya.
Degut a la nostra manca d’efectius, aquest que us parla es va assaventar de l’existència d’un molt jove grup, de procedència del Raval, aficionats com no a l’Elx CF, amb el qual varem concertar una cita per conèixer-nos. Gràcies als arguments que els hi donàrem, accediren sense condicions ni condicionants a integrar-se al grup. Per fí ja arrivabem a èsser més de 9 als partits!!
La ubicació a l’estadi també va ser un altre motiu pel que discutirem, finalment ens decidirem a col·locar-nos a un cantó del gol sud, molt propet a un petit grup d’animació feixista, al qual voliem donar-los l’oportunitat d’empenedir-se i recuperar una bona tendència política. Com no ho aconseguirem vam decidir el fer-li’ls esporàdiques visites per a provocar-los, matèria a la qual els del Raval son tots uns experts. Sense més variacions passà aquell any, sols recordant la gran desfeta del nostre equip a la lligueta d’ascens front a un tal “Las Palmas”. Als dos anys d’açò decidírem per fi anar-nos a la fossa nord, on estem, on també hi ha un altre grup on provocar, però d’una altra manera.
El funcionament de la penya els anys que vinguèren varen ser com de qualsevol altra penya de l’Elx CF: barallar-nos entre nosaltres i amb els de fora, viatjar i patir amb l’equip, depresions, migranya, alguna borratxera a destemps, però amb un interessant augment del nombre de components. Hi vingué més gent del Raval, de la Baia, gent d’altres penyes, hem obert els nostres llaços a la gent de defora, i principalment a nous aficionats. Altres se’n han anat, inclosa gent que pensàvem que mai ens deixarien....etc...
Les nostres tendències polítiques... els fundadors sempre hem estat nacionalistes, defensant la nostra catalanitat etc... però a l’hora de traslladar les nostres inquietuts ideològiques sempre ens ha estat més complicat, sempre començàvem oferint a la gent unes indiscutibles concepcions de la vida, de fondos sentiments, pensaments, cultureta i una independència, una reunificació de la nació catalana més profitosa per a tots, i com no amb aquesta independència el nostre estimat Elx CF tindria un lloc asegurat a la nova primera divisió catalana, i amb aspiracions de UEFA any rere any. Era evident, amb menys equips tornariem a jugar contra els nostres rivals naturals, el Barça i el València... de ben segur estariem a primera. Aquells primers pasos i conviccions es donaven ferms i la gent quedaba ràpidament convençuda en matèria nacionalista.
Bé, ara han pasat gairebé sis anys de la nostra existència, estem en procés de legalització (alguns ens diuen aburgesats), la penya augmenta dia rere dia els seus simpatitzants, hem conegut mig estat seguint l’Elx allà on anava i volem recòrrer mig món amb ell, hem fet amistats amb gent d’altres equips, que com nosaltres s’ho prenen tot amb calma i bona cervessa, hem fet com no les nostres “gamberrades”, però que amb totes aquestes experiències hem creat un extens grup d’amics al qual ens uneix el fort interés de pendre part a les coses d’aquest poble, el nostre equip i la nostra forma de pensar i ser.
Com a cloenda i resum, us instem a afegir-vos a nosaltres, a probar eixa experiència de pendre “berrinxes” pel teu equip, a viatjar per Espanya i patir a la tornada per la mala qualitat dels autobusos i de més d’algún cervell, cridar als vents el nom d’Elx amb eixe sentiment que el fa sentir-lo com a teu, en definitiva, us esperem a la fossa nord d’Atzavars. Rebeu una salutació de tots nosaltres i meva en especial.
President d’Elx Supporters
--------------------------------------------------------------------------------
Copyright © 2001 Elx Supporters. Reservados todos los derechos.
Última modificación: 09 de February de 2002
Ver anuncio
->Consigue tu propio nombre de dominio antes de que sea demasiado tarde! Hosting gratuito
