Anem a veure, si no passa una desgràcia i ara passem a perdre 6 o 7 seguits, cosa que dubte molt, anem a lluitar fins al final per la promoció/ascens després de molt de temps sense opcions reals, reals. No vull un dia de "festa" i ple com el dia del Vila-real per a no alçar vells fantasmes, el tema és anar sumant gent compromesa que vaja a poc a poc conscienciant-se del que hi ha en joc, i que sàpia que no va a una festa, sinó a ajudar a formar part de nou de la història del club, i açò no ha de ser en un partit puntual on s'hi apunta el més veleta entre els veletes, ha de ser progressiu.
La idea que m'ha vingut al cap és aquesta. Crec que és hora que els galifants del poble se junten en una taula i miren de la importància de pujar l'equip -o com a mínim intentar-ho fins al final- a primera.
Trobe del tot necessària una reunió entre:
Alejandro Soler, Mercedes Alonso, presidenta de l'Associació de Comerciants, de Restauradors, director del Corte Inglés i el president de l'Elx (si vol menejar-se, clar...).
Tant al sociata com a la pepera els interessa traure panxa a la llotja, si un dia te'n ve una afició amb 2000 tios del València, posem per cas, tampoc crega que els comerços i restaurants no estiguen per la labor de menysprear uns euros, el Corte Inglés igual que s'implica en Festes, Setmana Santa etc, ara li toca mullar-se el cul amb l'Elx, i imagine que no dirien que no.
La cosa seria tan fàcil com utilitzar tela, no fa falta més. Seria un puntasso deixar caure metres de tela blanquiverda en edificis com: La Casaforra, Palau d'Altamira, els quiosquets de la Glorieta, terrassa de Santa Maria, antinc convent de la Mercé, balconada de l'Ajuntament, passarel·la del Mercat, antic Ajuntament del Raval, als diferents barris...
El mateix a comerços i restaurants. Recordeu la setmana del Vila-real com portaven els taxis banderes de l'Elx, per exemple. I el Corte Inglés que faça alguna exposició sobre el club com ha fet en tantes altres ciutats.
La reacció del personal seria immediata, passaria a penjar les seues banderes als balcons. Seria viure aquest ambient durant els dos mesos que queden de lliga, i no només un dia o una setmana per a que després -no vulga Déu- te pegues la tamborinà i sembla que freguem la desesperació.
Crec que no és ni difícil, ni car, només cal voluntat per part de tots. I des d'ací convide a totes les penyes per a que arribe a Soler i Alonso d'igual manera que amb el tema del monument a l'afició.
Si comencem des de ja, no tindrem eixos famosos dies de festa, i qui sap si la festa serà major pel mes de juny...
Que ara va de bo, senyorets, que tenim totes les opcions del món.
PS: Candelita, les banderes se miren, però no se toquen!!!
