L'altre Misteri d'Elx

[Manel]

Fora del que són les al•lèrgies, la floració silvestre, la celebració de la Pàsqua, eixos canvis de temps que ni els experts s’expliquen de vegades i coses típiques d’aquesta època de l’any, apareix un fet nou, almenys durant els últims temps. La setmana passada va ser una setmana d’eixes que fan dir que quan arriba la primavera la sang altera. I jo no sé vosaltres, benvolguts amics, però la meua sang estava alterada des del passat dissabte que entre rebujitos i sevillanas me varen provocar un estat propi similar al de la droga més potent del mercat. Mai m’haguera imaginat que entre apunts de classe i restregons al nas per motius al•lèrgics anava a estar a aquestes altures tan pendent del meu equip de futbol, no és que altres anys no hi estiga, que sempre hi estic des que tinc seny propi i inclús estant a l’interior de ma mare, però mai havia tingut la sensació d’estar en un núvol i pensant coses com les que aquesta setmana passada se m’han passar pel cap.

El dilluns va començar a desatar-se l’eufòria i el blanquiverdisme desmesurat i les primeres bufandes o samarretes penjaven dels balcons. Què vos he de dir de la famosa tendeta de Carrús?... que va exhaurir totes les banderes de l’Elx que tenia en qüestió d’hores. Mai la sintonia de 13:30 Deportivo, Elche en punta o Onda Deportiva havien sonat tan bé, sempre esperant una xifra, la d’entrades venudes. Els més optimistes pensaven en una entrada superior als 20.000, només un boig s’hi va arriscar apostant per un estadi ple…-Alaaa que fantasma- varen pensar alguns, jo el primer.
A mesura que anava passant la setmana, el carrer i les tertúlies tenien dos colors, el blanc i el verd. A mitjant setmana van fer un amistós en TV, un tal Barça i un tal Inter. Se coneix que un dels equips que jugava té molts seguidors al nostre poble, però…una de dos, o tots estaven al Camp Nou, o estaven exil•liats, ja que no vaig veure cap tipus de demostració per tal esdeveniment, només uns coets de gent amargada que gaudia amb la desfesta de l’etern rival…

Divendres dia 30. La possibilitat de plenar el camp és manifesta i tota la ciutat s’hi fa creus, és sens dubte, un esdeveniment històric, a falta de 8 partits del final!!! L’Elxmania va més enllà de l’aficció, més o menys veleta, passa a formar part del les petites xarrades dels grups polítics municipals del nostre ajuntament, inclús el senyor alcalde s’atreveix a dir que en el seu programa electoral reflectia el retorn de l’Elx a primera... Els taxis i els autobusos del nostre poble que ja de per sí són blanquiverds, lluïren noves falques publicitàries animant el personal: Una ciutat, un equip, una il•lusió. Em va resultar molt familiar aquesta frase que no diu res però ho diu tot, i crec que a alguns companys de graderia també…

És l’hora de dinar, i la costra entra amb més dificultat del que és normal, tinc l’estòmac tancat per un puto partit de futbol, però ja no era pel partit, era per l’expectació que havia creat aquest partit, no era cap Champions ni Europa League, ni cap semifinal de Copa, ni cap partit dels tant cacarejats Madrid o Barcelona, ni tant sols la selecció de l’Estat, jugava l’equip del poble contra un filial d’un equip sense cap tradició futbolística des del punt de vista històric (si em permeteu l’atreviment), i el Valero estaria de gom a gom, Déu n’hi do!!!

-17:00 hrs. No puc més, ni la migdiada he pogut dormir. Me’n vaig a la dutxa i prepare tot l’arsenal blanquiverd, als carrers ja sonen els clàxons i les cues des d’El Corte Inglés cap al Pont de la Generalitat comencen a ser importants. No m’ho puc creure.

-18:30hrs. La Glorieta és més glorieta que mai, i qui és d’Elx no cal que li explique el per què. Des del iaio al nadó, passant per quaretons i adolescents, però tots amb uns colors i un escut, i absolutament tots amb la mateixa il•lusió. Ara no valen ideologies polítiques, creences, desacords…tot volem el mateix, tothom per primera vegada en molts anys coincidia en una sola cosa, el poder d’una franja, el poder d’allò que jo anomene l’altre Misteri d’Elx, perquè el que passa en aquest poble no passa enlloc, és un autèntic misteri, gairebé igual de diví que el celebrat secularment des de fa gairebé 600 anys cada estiu en la basílica de santa Maria.

-19:45.hrs. La marxa arriba al Martínez Valero, i costa molt articular cap paraula, és quan la vista ha de fer tot el seu paper, té faena, el que té davant quedarà gravat fins a l’últim dia de la nostra existència, veure per creure, com va fer sant Tomàs, un altre actor de la nostra Festa.

-20:59hrs. Les cames m’hi tremolen, no puc evitar la llàgrima en el moment que els jugadors ixen pel túnel de vestidors, l’estadi s’uneix en torn de la paraula màgica, com les divines paraules de l’Àngel de l’araceli.

22:50hrs. Hem “perdut”, o tal vegada no. Tal vegada és necessària una mort, una dormició, unes llàgrimes, com les que els il•licitans li dediquem a la Nostra Senyora en la Nit de la Roà, eixa màgica nit del 14 d’agost que tot el poble espera espectant el moment clau de la nostra Festa i la nostra raó com a poble diferenciat.
Mai he vist una afició tan entregada després d’una derrota, mai perdre ha sigut tan dolç, mai unes llàgrimes han sigut tan dolces i al mateix temps doloroses, sí, vaig plorar, perquè no podia més, perquè el cor m’ho demanava, perquè havia passat una setmana tremenda de nervis, perquè els meus jugadors s’han deixat la pell, perquè per fí torne a il•lusionar-me de veres amb el meu equip, perquè tot el món estava emocionat després del partit que havien vist, plorava perquè per fí, i molts anys després ELX tornava a ser de l’ELX, parafrassejant el gran poeta il•licità Gaspar Jaén en aquell pregró de festes dels anys 80, il•licitans de la Glorieta, el Raval o Altabix, il•licitans d’Almoradí, de Catral o de Callosa, il•licitans del Pla, de Carrús, del barri de la Tripa, il•licitans del Filet de Fora, il•licitans de Granada, Jaén, Almeria, il•licitans de la Manxa, il•licitans de Matola, Altzavares, La Foia, Maitino, Perleta, il•licitans d’Extremadura, il•licitans de Novelda, Monòver, L’Alguenya, il•lictans de La Romana., d’Asp, il•licitans d’el Salvador, d’Horts i Molins, de l’Altet o Torrellano, il•licitans de la veïna Múrcia, il•licitans del Derramdor, la Baia, Salades o Daimés, il•licitans oriolans o guardamarencs, il•licitans d’ací, il•licitans d’allà, il•licitans de l’entregue, el sencer o el enterico. Il•lictans de soca-arrell, il•licitans nouvinguts. Il•licitans tots. Per fí hem aconseguit de nou la unió. I com la Maredéu espera la seua Assumpció cada 15 d’agost, intentem tots el somni d’una altra assumpció, us anime doncs, a vestir-vos d’apòstols i jueus, per a cantar, no sé si pròximament el famós Vos siau ben arribada, a reinar eternalment, on tantost, de continent sereu coronada.
Amics, gaudiu d’aquesta dormició, d’aquesta vigíl•lia, d’aquesta Roà perenne fins al moment de La Festa, que ningú sap quan arribarà Aquesta gran novetat…però que de ben segur, hi arribarà, i tots, passant viles i muntanyes en menys temps d’un moment. Ab gran goig, sens improperi,som ací en breu portats.Cert és aquest gran misteri
ser ací tots ajustats. I quan arribe per fí eixe dia després de tants anys, podrem cantar mirant a les palmeres entre pluges d’orpell blanquiverd i coets, allò de Gloria Patri, et Filio, Et Spiritui Sancto. Sicut erat in principio, et nunc et Samper, et in saecula, saeculorum. Amén.
FORÇA ELX, I recordeu, no hi ha Festa sense Vespra. A pel Cadis!!! Que ja és hora!!

[barboza]

Enhorabuena por la comparación. No lo había pensado, pero es todo un hallazgo. Si finalmente subimos, sin duda podremos calificar de Vespra ese partido que parecía maldito.

Si es que, cohones, el Elche CF es Elche, y Elche es el Elche CF. Pocos equipos de fútbol pueden estar tan vinculados a la sociología de su ciudad como éste.

[Manel]

Enhorabuena por la comparación. No lo había pensado, pero es todo un hallazgo. Si finalmente subimos, sin duda podremos calificar de Vespra ese partido que parecía maldito.

Si es que, cohones, el Elche CF es Elche, y Elche es el Elche CF. Pocos equipos de fútbol pueden estar tan vinculados a la sociología de su ciudad como éste.

Jo només li he donat forma en paraules, la idea em va venir quan era un nano, quan vaig vore una d'aquelles postals dels coets que resumien la trajectòria de l'Elx, i deia que era l'altre Misteri d'aquest poble. Em va agradar, i he considerat oportú comparar el divendres amb el 14 d'agost. M'alegre que t'haja agradat.

[Agamenon]

Excelente relato cargado de emotividad e ingenio literario.

[RPF]

Amen...

[ragnarock]

que grande eres, Manel

[cKr1]

Joder, si es que ya uno no puede entrar al foro en paz. No me hagas esto... :____________(

Ojalá se cumpla el gran sueño que nos ha inculcado la plantilla estas últimas semanas, pero no hay que olvidar de dónde venimos. Si fallamos en Cádiz todo esto que han (y hemos) creado, se desvanecerá. El sentimiento estará ahí, como ya se vió el viernes, pero me da miedo que vuelva a dormirse, que no vuelva a verlo más. Porque fué único, porque en mi vida he vivido algo así, porque siempre he sido carne de Segunda y Segunda B, porque quiero y queremos cambiar.

¿Es eso posible, Elche?

[Blackmarket]

Tochaco, ni un resumen?

[elche_siempre]

Joder, entre los grandes videos que foreros nos brindan, y relatos como este, estais haciendo que este sentimiento y orgullo franjiverde sea muchisimo mas emotivo

Gracias Manel

[Calamardo]

simplemente: gracias Manel!

[Exiliado_nostalgico]

Qué gustazo leer tu texto, Manel. Y qué orgullo ser ilicitano. Contra viento, marea y políticos mediocres.



.

[Inspector]

Fotocopias ya!!!....

[Best]

Tochaco, ni un resumen?

Vale la pena leerlo,no seamos perezosos.
Grande Manel.

[Feliu]

El partit em va recordar a aquell dia de 1981. Un estadi ple, un rival directe que vesteix groc, i un porter que fa coses sospitoses...

Ironicament, ara juguem contra el Cadis, però simplement es un guinyo, no passarà mai més una cosa aixi, l'Elx muntarà, i té que demostrar-lo esta semana vejantse del Cadis. "no hi ha Festa sense Vespra", si l'estadi torna a estar de gom a gom esta temporada... acabarà en festa.

[VeCTRiNa]

Manel tu texto conmueve a cualquiera que sienta a este pueblo al menos el 50% de lo que tú lo sientes, el símil es precioso y ojalá después de esta Vespra haya una Festa tan emotiva como la que vivimos en Santa María cada 15 de agosto.

Vi como te emocionaste cuando empatamos como nos emocionamos todos...Yo no pude evitar que mis ojos se nublaran con el 2-3, pero unos minutos más tarde me recuperé...miré el campo lleno y como la gente ni silvaba ni se marchaba en masa, así que pensé que algo podría haber cambiado. Cuando terminó el partido tuve la sensacion de que por fin, realmente ES POSIBLE. Si se había perdido un partido todavía nos quedaba mucha batalla por dar y mucho que decir. Elche parece estar recobrando ese sentimiento de unión con su equipo...esa identidad y fuerza que nos llevó a primera y que porqué no, puede devolvernos a la categoría donde tanto merecemos estar (aunque sólo sea por un tiempo, nos lo merecemos).

Ver chiquillos con la camiseta del Elche fue muy bonito y como los padres los llevaban al Valero con el bocadillo para merendar y disfrutar de su equipo. Como luego iaios y jóvenes volvían a casa satisfechos con la entrega de los jugadores e impresionados con el aspecto que lucía el campo. Esta semana todo el mundo te dice: qué ambientazo el otro día, jugaron bien pero hubo mala suerte, todavía podemos (ojo, podemos) subir, el próximo partido no me lo pierdo, etc...

Muy grande, de verdad.

Que siga la ilusión.