Diumenge de Rams, palmes blanques...i verdes...

[Manel]

Hui era un diumenge especial a Elx, Diumenge de Rams i diumenge de futbol, al cap i a la fí Diumenge de Passió en la Setmana més indicada.
Amb el regust dels xurros i el xocolate encara en la boca, eixíem de casa palma blanca en mà, apuntant al cel. Enguany no he estrenat res, serà la crisi. Siga com siga no tindré mans si li fem cas a la dita popular Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans.

El físic estava a Elx, però el cap estava uns 100 km cap al sud, per tant, primer contacte via telefònica amb els membres d'Altzavares Nord desplaçats a Cartagena. Bon ambient, rialles, alcohol i demés parafernàlia futbolística.
El carrer Major de la Vila ensenya la primera marabunta de palmes, és el diumenge d'Elx per excel•lència. Els tratges d'ells i les millors gales de les maripepis del centre omplien de color els carrers, al meu cap només dos colors, el blanc i el verd.

Passeig de l'Estació. Il•licitans i turistes s'acolpen en la porta del Parc Munipal per a la benedicció dels ramells i les palmes. El blanc i verd del meu cap es trasllada a eixe màgic paissatge, on les trenades i fines palmes blanques es confonen amb les verdes de les palmeres, qui sap si pensant també en l'equip del seu poble. Després de la benedicció i les paraules del capellà, la primera mirada a la burreta i a la preciosa i antiga talla de Jesús Triomfant. El dia és espectacular, les palmes artesanes no ho són menys. Càmeres de totes les televisions graven el moment de l'eixida del Pas de la burreta Després d'una xarrada amb una parella de Sevilla i una família de Cerdanyola del Vallés, el Senyor passa pel meu davant, seré, flanquejat per l'oficina de Turisme, porta de benvinguda a tots els forans. Em faig el senyal de la creu, i no puc evitar la pregària, el meu cap torna a Cartagena, només demane un poc de llicència per a somiar M'incorpore a la processó, la riuada de gent era espectacular, i en el Pont d'Altamira una altra estampa per a emmarcar, el Palau d'Altamira com a testimoni d'un mar de palmes blanques...i verdes, amb la burreta a l'altura de la basílica. Tot quadrava.

El friquisme d'aquest poble mai m'acabarà de sorprendre. Un vell conegut i gran seguidor de l'Elx em sorprén amb una imatge digna del millor surrealisme; ulleres de sol, ben combinat, auriculars i la palma coronada amb la bufanda de l'Elx. No m'ho podia creure. Escolte els primers minuts del partit amb nerviosisme, confie en Leandro, confie en tots. El Senyor encetava el començament del Pont d'Altamira quan la comitiva ja arribava a la Corredora.

A l'altura de la Valor......Juli Juli para Molina.....gol gol gol gol gooooooooooool...No puc evitar-ho i palma en mà se m'escapa un "GOOOL", però no sóc l'únic, els auriculars de la resta de gent es fan resó i una plaentera murmuració comença a recòrrer l'avinguda del País Valencià amb algun tímid aplaudiment. Davant tenia un il·lustre forer que m'ha mirat, jo li he dit que afirmatiu, 0-1 i li ha donat una abraçada al seu acompanyant, un il·lustre del periodisme esportiu de la ciutat, sí, és qui esteu pensant.

En el Pont Nou, poc abans d'entrar a la Plaça de Baix, m'hi trobe amb el gran Calamar, com no, també amb els auriculars. Comentem la jugada, rialles, etc. Molts feliços. Els iaios, més mudaets que un margalló, presumeixen davant la dona Nena, ha marcat el Elx. Descans. Un respir.

El descans coincideix amb l'arribada a una Glorieta plena de gom a gom, i en el meu cap una imatge: Com podria estar astò en juny si algun any mos dóna per....

Carrer Ample. El Pas de la Burreta enfila el seu retorn cap a la basílica, comença la segona part. Perd la sintonia de Ràdio Elx i em toca passar-lo de nou a Pacogó, que parla sobre les excel·lències de l'equip de premsa cartagener...No m'importa, Paco. Comença la segona part, apague la ràdio. El Cartagena ataca i apague la ràdio, no vull patir, preferisc jugar amb el meu nebot, que orgullós llueix per primera vegada la seua primer palma llissa amb els seus dos anyets.

Quan el Senyor arriba a la Mútua encenc de nou la ràdio: (l'afició del CT celebra alguna cosa) Rubén...que emocionante está el partido..., eixes són les primeres paraules que escolte, pense en el pitjor però poc després em confirma un altre seguidor que Molina ha fallat un penalt. Suspire, continuem 0-1 però sorpresa, amb 2 jugadors menys, m'hi veig amb la victòria però encara cal segurar. Fallem ocasions, Juli, Usero...les campanes de la basílica anuncien l'entrada de Crist Tromfant, i efectivament el Triomf s'apropa.

Acabada la processó enfile el camí de tornada, no puc evitar parar-me cincs minuts en Plaça Espanya per a veure en una cafeteria com continua la cosa. Ho tenim controlant.

En Reina Victòria m'hi trobe amb Santiago Gambín, no porta ràdio però està al tant de tot, em dóna ànims i me diu: Tranquilo, está hecho, venga, hasta luego y gracias. Mucho Elche!

Maleit descompte, 5 minuts. Torne a pagar durant una falta del Cartagena la falta, que finalment veig en una cafeteria...i arribant a la porta de casa...GOOOL i de Perera. Sóc feliç, llicència per a somniar, i per què no? Gràcies Maredéu! Visca el Diumenge de Rams, Visca Elx!!!

[mabaug]

Cuando he visto el tocho ma´ tirao pa´trás, pero ha sido muy emotivo MUCHO ELCHE!

[Elxuligan]

Gran texto de un grande del foro y de Elche.

[ravaler]

Siesque la vida puede ser maravillosa, yo he vivido el partido con mi sobrino recien nacido, el dicho de que los niños vienen con un pan bajo el brazo no falla.

[jgC]

Mítico texto de mítico forero, y que grande Don Santiago Gambín...

y Calamar también.

MUCHO ELCHE!

[Elxuligan]

En efecto D. Santiago vive en Reina Victoria, se exactamente donde. No se si su encuentro ha sido real o metafórico. Podríes explicar-ho Manel?

[ragnarock]

Enorme Manel, te mereces esas 5 estrellas azules de jugador legendario, porque eres un forero ilustre y legendario que con esa forma tan "nostra" de expresar el ilicitanismo me pones los pelos como escarpias en cada pasaje. Chapó!

[Manel]

En efecto D. Santiago vive en Reina Victoria, se exactamente donde. No se si su encuentro ha sido real o metafórico. Podríes explicar-ho Manel?

Real, tan real com que en la processó he viscut pràcticament amb ell el 0-1.

[cKr1]

[barboza]

Grande el 0-1, de Molina, gracias Manel. Cada vez que veía a alguien más con auriculares le preguntaba.

Ya me han comentado luego el último encuentro.

[Jijoju]

Fantástico texto.

Gracias.

[vic_barsa]

Enorme Manel!!

[AeroIllice]

He vivido el comienzo del partido en la subsede de la pocilga porkulana(nuestro airport) .
Pero que dia de domingo de ramos en nuestra ciudad!!!!

A GANADO NUESTRO ELCHE!!
mi padre se recupera en el hospital mucho mejor despues del triunfo de esta mañana(por cierto que vista mas espectacular desde la quinta planta del hospital en el dia tan radiante de sol).
Por ultimo hemos cruzado fuerzas INSPECTOR Y EL QUE ESCRIBE para que los "serdicos" de NEW-YORK tuvieran una tarde feliz!!!
Todo estos sentimientos y como comenta otro forero en ese espectacular post es lo que nos diferencia ahora y siempre de los pocilgueros.
No debemos permitir que nuestros hijos un domingo por la tarde se dediquen hablar del Barsa o el Madrid...sera que el terreno futbolistico se estan haciendo las cosas muy mal en nuestra ciudad.
Creo que tenemos buenas bases para soñar el año proximo.

[javivi]

gran texto manel!!!!!

tenias que a ver ido manel!!!!!afonico que estoy y mira las horas que son!!!!!gran animacion de los 200 que eramos!!!!atzavares a a ayudado mucho con el bombo para guiarnos!!!y luego con la jove mas cerca ha sido impresionante,como retumbaba los canticos!!!!!!!

ya a pensar ene l rayo!!!!!!


forza elche!!!!

[Inspector]

Gracias por avisar!!!