Com ja vaig anunciar ahir, aquest matí havia d'anar a la biblioteca de la universitat. Quan he acabat, he agafat la meua bufanda de l'Elx, he anat a la parada del 24 que connecta la universitat amb Alacant, i ahí ha començat el morbo. El primer sorprés ha sigut l'autobusero, després buscant el meu seient me sentia com una puteta d'apaput, observat per les masses, sense distinció de sexe, raça, religió o condició social. Trobe el meu seient, i per a més inri m'agafe el diari Inflamación edició d'Elx, amb la seua portada preciosa de "A UN PASO", i tranquil·lament me pose a llegir-ho. A mesura que anava plenant-se el bus el morbo creixia, he de reconéixer que per un moment pensava que se rifava una galtà i tenia totes les paperetes, especialment quan dos iaios han començat a dir-me que era un provocador. En absolut, simplement un estudiant, que se dirigia a l'estació de trens sense cap altre motiu...
Baixe en l'edifici de la CAM, i pel recorregut que va d'ahí a l'estació han hagut moments de certa tensió que Theseus ha viscut via telefònica. M'ha posat molt calent un "será cerdo..." que m'han dedicat. Quan entre a l'estació, tranquil·litat absoluta. A l'estona, vaig a pixar i collons! Veig que està el forer "Il·licità" i un parell de membres més de la Jove, els salude amb un "Mucho Elche", i pixe.
A l'estona mire per a la porta, i oh, sorpresa, apareixen més membres de la Jove Elx, i per l'altra part la meua nòvia, alacantina ella però amb la bufanda de l'Elx. Allò començava a tindre una pinta brutal. Aplega l'Elx, nervis, expectació i primers càntics. L'acústica de l'estació ajudava, els jugadors flipats. Acciari: "Grandes chicos, y en territorio enemigo", tot açò mentre saltava, li va la marxa...Ens hem agrupat bona colla, els que anàvem expressament a això i alguns il·licitans que anaven a agafar el rodalies. Ambientàs.
L'apoteosi arriba en la porta de l'Estació. Ara ja no estem dins d'una estació, sinó en el cor de l'enemic, i això fa mal, i se nota en mirades i algun cotxe, intercanvi d'afalacs i des de la vorera d'enfront creix l'expectació. L'èxtasi arriba quan molts cotxes comencen a fer sonar els clàxons, entre ells un taxi d'Elx i el cotxe de Formatges Cantó. Brutal, ahí ja no hem aguantant més i l'Herculano el que no bote, els Elche, Elche, i els amiga Hércules, retombaven, tot davant l'atònita mirada de tota l'avinguda de Salamanca alacantina. Traca, bengales i en definitiva, èxtasi blanquiverd. BRUTAL.
I mullat perdut, he tornat a Elx. FORÇA ELX!!!
PS: En ANAL9 han eixit unes lleus imatges, amb la impactant imatge de la meua figura i la calva màgica.
para mi, casi historico, subamos o no desde luego no lo olvidare nunca.